Fotomuntatge Poe

Avanç d’escriure les idees al blog, les he anat escrivint en una llibreta, ja que tenia idees molt sovint i era una mica embolicat fer una nova entrada entre mig d’altres treballs. Prefereixo explicar tot el procediment i totes les meves idees en una sola entrada.

Primer vaig veure alguns dels poemes d’en Poe y després vaig buscar imatges per posar-li cara a aquell home tan estrany.
Els seus poemes, vídeos i demés em feien sentir, en certs moments, por, suspens, etc.
En el meu fotomuntatge m’agradaria transmetre el que sento.
He pensat de pintar-me unes llàgrimes de color negre y la meva idea es que el lloc sigui “tètric”. Un bosc o al costat d’un llac o d’un riu (que son els noms de dos dels seus poemes) també podria veure’s la lluna com cita al poema: El durmiente.
He pensat que podria aconseguir roses seques y utilitzar-les per alguna cosa.

Una de les altres idees es centrar-me en aquest fragment del poema:

El valle de la inquietud.

Una vez sonrió un silencioso valle donde nadie habitaba; se habían ido las guerras, confiando a las estrellas de suaves ojos cada noche, desde sus azules torres, la vigilancia sobre las flores, en medio de las cuales todo el día la roja luz del sol descansaba perezosa.

Podria pintar-me la cara amb les llàgrimes representant una mica que per allà havia passat una guerra. L’escenari podria ser un camp de flors de colors vius y un cel molt molt blau, amb un sol radiant.


- He fet dibuixos, però no tinc escàner. Properament em buscaré la vida i podré penjar-les!

El diari d'un homosapiens

STORYBOARD

FOTOGRAFIES

COM MIREM?

Aigua per tothom!



En aquesta fotografia podem veure que he enquadrat uns tubs de ferro. Un molt ample que creua la fotografia totalment y un altre mes petit a la dreta que surt del tub gran.
En aquest cas, el fora de camp es la continuació del tub, surt per la paret d’un edifici y entra al terra.
En la composició podem trobar el tub mes gran a l’esquerra de la imatge que creu de a dalt a baix y a la dreta els edificis desenfocats.
El punt de vista de la fotografia es horitzontal. Té un pla frontal.


Estic mes o menys a un metre de distància de l’espai, aquesta vegada no he fet servir el zoom.


La profunditat de camp es un edifici y una nau antiga de la fàbrica de les arts. A l’esquerra també podem observar una paret blanca.
Són colors vius, groc, marró y gris. La llum es natural, era un dia nuvolat.
No té cap efecte òptic.

papallonoflexia

Aquí podem observar que he enquadrat un terra de pedres amb un paper estirat que em recorda a una papallona.
No hi ha fora de camp.
En la composició podem trobar el tros de paper situat a la dreta y el fons de pedra a tota la imatge.
El punt de vista de la fotografia es horitzontal. Té un pla picat.

Estic mes o menys a un metre de distància de l’espai, però amb el zoom he apropat la imatge fins aconseguir un primer pla del que jo volia fotografiar.

No té profunditat de camp ja que no té un fons a la llunyania.
Són colors bastant tristos, gris y blanc, el blanc li donar un toc especial.
No té cap efecte òptic.

De moment el blanc y el blau, descansen.

En aquesta imatge podem observar que he enquadrat una paret pintada mig blanca, mig blava y davant con una estructura de ferro semblant a una reixa.
No hi ha fora de camp.
La composició d’aquesta imatge es centrada, encara que està com dividida en dos parts, el blanc y el blau.
El punt de vista de la fotografia es horitzontal. Té un pla frontal.

Estic mes o menys a cinc metres de distància de l’espai, però amb el zoom he apropat la imatge fins aconseguir un primer pla del que jo volia fotografiar.

No té profunditat de camp ja que no té un fons a la llunyania.
Són colors bastant vius, blanc blau y marró tirant a negre.
No té cap efecte òptic.

Les fulles de la tardor, a la paperera.

Aquí he enquadrat una paperera amb unes fulles a dins.
El fora de camp es la paperera y al darrere una paret.
La composició es la paperera en un primer pla, només es veu un quart de paperera.
El punt de vista es horitzontal y esta feta en un pla picat.
Estic a una distància de dos metres mes o menys, aquí si que he fet servir el zoom.
La profunditat de camp es la paperera de primer pla y en segon pla, desenfocada, una paret.
Els colors són grisos y les fulles son verdes amb tonalitats verdes.
No té cap efecte òptic.

El groc a la dreta

En aquesta fotografia he volgut enquadrar una taca de pintura de color gris y al centro de la taca una forat negre. Al costat, hi ha una altre taca de color groc.
El fora de camp es una paret amb la continuació de la taca de color groc y una paret vella y plena de taques de pintures..
La composició es el forat centrat y al seu voltant la taca. A la dreta podem veure la taca groga tallada per la meitat.
El punt de vista es horitzontal, té un pla picat.
Estic a una distància de dos metres mes o menys, no he fet servir el zoom.
No hi ha profunditat de camp.
Hi ha color groc y grisos.
No té cap efecte òptic.

On va la clau?

Aquí he enquadrat una porta vella de fusta, amb un pany espatllat, sense mecanisme per introduir la clau.
El fora de camp es la continuació de la porta de fusta.
La composició es la porta de fusta als voltants y el pany, que era el mes important, just al centre de la imatge.
El punt de vista es horitzontal, té un pla frontal.
Estic a una distància de aproximadament 1 metre, en aquests cas he fet servir el zoom per poder mostrar la fusta amb més detalls.
La profunditat de camp podria ser el que es veu a traves del forat del pany, encara que no s’aprecia gaire.
Els colors son marrons, càlids.
No té cap efecte òptic.

Tanca quan surtis

Podem observar que he enquadrat el lateral d’una porta y del marc de la porta per tal de mostrar el pestell de costat.
Al fora de camp es una habitació antiga en runes. Y la continuació de la porta.
La composició són el lateral de la porta y el marc lleugerament inclinats cap a la dreta y posicionats cap l’esquerra, també lleugerament.
El punt de vista es horitzontal, té un pla frontal.
Estic molt a prop, no arriba a un metre de distància, en aquests cas tampoc he fet servir el zoom.
La profunditat de camp es la paret que es veu al fons.
Els colors son foscos, menys per el toc una mica mes “ alegre” que li dona el color gris claret. Era bastant fosc a la l’habitació y vaig fer servir flaix.
Té efecte òptic al tros pintat de color gris, a la part de dalt.

El groc, sempre al mig

En aquesta fotografia podem veure que he enquadrat un interruptor vell y una pintura desconxada de color gris y una altre franja de color groc.
Al fora de camp continua la franja groga y el tros de paret pintat de gris. A la dreta de la fotografia es troben els petits cables espatllats del circuit elèctric. Es la paret d’un altre edifici.
La composició es diferent a les anteriors, ja que he posat l’interruptor a la dreta perquè volia fer l’efecte de que la franja groga creuava la fotografia y una meitat es veia gris y l’altre blanca.
El punt de vista es vertical, té un pla frontal.
Estic molt a prop, no arriba a un metre de distància, en aquests cas no he fet servir el zoom.
La profunditat de camp podria ser la paret, ja que l’interruptor esta mes a prop, potser es veu mes nítid.
Aquí, els colors son una mica mes vius que en les anteriors, ja que hi ha groc y gris fosc.
No té cap efecte òptic.

Finestra amb goteres

Aquí podem observar que he enquadrat unes vidrieres y una paret on hi ha unes gotes formades amb l’aigua que cau de la pluja y la brutícia del ferro oxidat.
Al fora de camp hi ha una paret molt alta y ample amb moltes més vidrieres semblants.
La composició d’aquesta imatge es centrada.
El punt de vista es vertical, té un pla frontal.
Estic mes o menys a tres metres de distància de l’espai, però amb el zoom he apropat la imatge fins aconseguir un primer pla de el que jo volia fotografiar.
No té profunditat de camp ja que no té un fons a la llunyania.
Són colors molt poc vius y tenen poca claredat, estan fetes amb la llum natural, estava a dintre d’un espai molt gran.
Té efecte òptic als vidres de les finestres, en teoria hi ha cel però es veu blanc.

De molts, només tres.

En aquesta imatge podem observar que només he enquadrat tres forats centrats, encara que hi havien molts més.
El fora de camp es la paret de l’edifici. Als costats dels forats que he enquadrat, podem trobar molts més forats de les mateixes dimensions.
La composició d’aquesta imatge es centrada encara que està lleugerament inclinada cap a la esquerre.
El punt de vista de la fotografia es horitzontal. Té un pla contrapicat
Estic mes o menys a dos metres de distància de l’espai, però amb el zoom he apropat la imatge fins aconseguir un primer pla de el que jo volia fotografiar.
No té profunditat de camp ja que no té un fons a la llunyania. Ara bé, podríem dir que els forats són més profunds, però al ser de color negre, no s’aprecia.
Són colors molt poc vius y tenen poca claredat, estan fetes amb la llum natural y era un dia nuvolat.
No té cap efecte òptic.

Mi Annabel Lee

Aquesta es la casa on va morir Virgínia, la estimada de Poe y on ell va passar els seus últims mesos reclòs. Esta situada al Bronx, Nova York.

Us escric un dels poemes que va escriure després de la mort de Virgínia. Per un moment imagineu a Poe, en aquests jardinet escrivint aquest poema tan profund.

L'autor de la fotografía es diu Nicolaus.schmidt.

ANNABEL LEE

Fue hace muchos y muchos años,

en un reino junto al mar,

habitó una señorita a quien puedes conocer

por el nombre de Annabel Lee;

y esta señorita no vivía con otro pensamiento

que amar y ser amada por mí.

Yo era un niño y ella era una niña

en este reino junto al mar

pero nos amábamos con un amor que era más que amor

—yo y mi Annabel Lee—

con un amor que los ángeles súblimes del Paraíso

nos envidiaban a ella y a mí.

esa fue la razón que, hace muchos años,

en este reino junto al mar,

un viento partió de una oscura nube aquella noche

helando a mi Annabel Lee;

así que su noble parentela vinieron

y me la arrebataron,

para silenciarla en una tumba

en este reino junto al mar.

Lo ángeles, que no eran siquiera medio felices en el Paraíso,

nos cogieron envidia a ella y a mí:—

Sí!, esa fue la razón (como todos los hombres saben)

en este reino junto al mar

que el viento salió de una nube, helando

y matando mi Annabel Lee.

Pero nuestro amor era más fuerte que el amor

de aquellos que eran mayores que nosotros—

de muchos más sabios que nosotros—

y ni los ángeles in el Paraíso encima

ni los demonios debajo del mar

separarán jamás mi alma del alma

de la hermosa Annabel Lee:—

Porque la luna no luce sin traérme sueños

de la hermosa Annabel Lee;

ni brilla una estrella sin que vea los ojos brillantes

de la hermosa Annabel Lee;

y así paso la noche acostado al ladode mi querida,

mi querida, mi vida, mi novia,

en su sepulcro junto al mar—

en su tumba a orillas del mar.

Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe

¿Deseas que te amen?


¿Deseas que te amen? No pierdas, pues, el rumbo de tu corazón.
Sólo aquello que eres has de ser y aquello que no eres, no.
Así, en el mundo, tu modo sutil,tu gracia, tu bellísimo ser,
serán objeto de elogio sin finy el amor... un sencillo deber.


Versión de Andrés Ehrenhaus