Vanity Fair vs Time

1 2

Capçalera : La revista 1 és la Vanity Fair i la 2 la Time.

-Tipografia dels titulars: La tipografía de les revistes es molt diferent en cada una d'elles. A la revista 1 hi han moltes lletres de diferents tamanys y de diferents colors. També hi han lletres en cursiva. En canvi la revista Time hi han el títol de color vermel y un titular de color blanc.
-Ordenació del text: A la revista 1 hi ha en títol de la revista centrat i als costats hi han titular. La imatge ocupa la part dreta i per aixó només hi han un párraf en aquest lateral. El titular referent a la imatge esta més cap el lateral dret per quedar més centrar a la imatge. La revista 2 es molt mes sencilla, Podem trobar el títol central i un petit titular a la part esquerra.
-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

La imatge de la revista 1 es una imatge retallada que ocupa una gran part de la revista pero no tota. Està lleugerament mes cap a la dreta per així deixar espai per escriure al lateral esquerra. A la revista 2 hi ha la imatge que pcupa tota la portada. LA revista 1 es l'Antonio Banderas i la 2 la Michelle Obama.
-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina

La primera revista es una mica mes liosa que la segona, està més carregada. Podem lllegir primer el títol de la revista i després jo penso que la gent llegeix el titular: "Banderas, en los siete magnificos". Està fet amb una lletra més gran que els titulars petits. Als titulars petits hi han imatges de diferents colors per tal d'atreure l'atenció, Hi han lletres negres, que atrauem molt més l'atenció, les blau cel y les blanques. El fons de la revista es un gris-beix mes o menys.

-Elements que destaquen


-Descripció del disseny interior
-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...
-Composició dels marges i de les columnes
-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica.

CONCLUSIÓ FINAL. IN PROCESS

→ Crec que aquest treball ha estat molt bé. Hem aprés moltes coses com entre d’altres que el companyerisme es molt important en un treball en grup. També que sempre hi ha algú més motivat que un altre i que té mes ganes de fer el treball. També hem aprés que no podem quedar-nos bloquejats i hem d’evolucionar. A la primer idea várem partir el primer bloqueix i quan pensávem que no podíem avançar més, s’ens va encendre la llum i várem continuar evolucionant.Eres idees que ens motivaven i ens donáven ganes de continuar.
Personalment, el nostre treball ens ha fet apendre moltes coses i ens ha estat molt productiu. Al pricipi teníem moltes idees indivuduals pero més endevant ens várem ajuntar. Les idees eres una bestiessa, molt fantasioses i gairebé impossibles. Potser no ho eren tant, peró a nosaltres ens ho semblava. Quan ens várem ajuntar, entre nosaltres sorgíren debats, diferents opinion, etc. A partir d’aqui vem començar a treballar.
De sobte, teníem una idea molt motivadora , ens encantava, teníem ganes d’escriure-la, d’explicar-lam d’exposar-la... erem somiadores en vers l’art. De cop i volta algunapetita frase ens desmotivava, perdíem les ganes, ja no ens semblava bé la idea. A alguns membres del grup, no els hi agradava molt la idea, així que várem deicidir fer una idea diferent que li agrades a tots els membre del grup.
Un dia després del nostre bloqueix vem tenia la idea!
Era més fácil de realitzar, el títol: IN PROCESS. Bé, la inistència de les Annes en evolucionar , en no blquejar-nos, va donar efecte. La idea de procés era bona... I quin millor projecte que l’evolució de la sala d’art?
Com podíem reflexar-ho? La própia paraula ens ho va dir. Reflexar-ho/reflexe. Relfexes de miralls, milers d’idees van endinsar-se al nostre cap. Necessitávem un mirall, una camara de fotos, un plóter i una paret.Ens habém d’empapar d’idees. Ens van dir que miréssim a Pistoletto. Ens va agradar i ens va donar molt bones idees. Finalment el projecte va ser semblant al de Pistoletto.
Posaríem un mirall a la pared i a continuació moltes fotografíes del reflexe de cada dia de la sala.
Penso que mai oblidarem que nosaltre vem exposar a la sala d’art de Granollers i molt menys que várem editar un llibre.

InProcess.

CANVI RADICAL D'IDEES!

InProcess es el projecte que finalment exposarem. Ens hem sortit completament del tema de la roba, hem evolucionat i hem anat més enllá.
Amb aquesta idea volem mostrar el procés que ha tingut l'espai d'art de la Roca Umbert i hem pensat que la millor manera podría ser a partir de fotografíes de reflexos d'un mirall. Cada fotografía será una imatge diferent de la sala. A la instalació posarem un mirall per que cada persona pugui veure com esta la sala aquell dia. (ho indicarem amb un cartell que posi Today) La seguent imatge es del día 03.05.2010, un dels dies que mes várem "currar" més a la Roca Umbert. La sala canviava cada mitja hora. Si sortíes de la sala, al tornar a entrar estaba completament diferent. Aquell día várem fer la foto i la vem penjar al costat del mirall com podem observar a la imatge. El reflexe del mirall real es del dia de l'exposició.
La seguent fotografía será la d'hores avans de l'exposició.

EN(CAIXA)'T

EXPLICACIÓ

INSTAL.LACIÓ

Objectes Desclasificats

L'obra de Katharina Fritsch es l'obra que més m'agradat. O més ben dit, la que més hem va sorpendre.

Al pricipi, en veure-la en el tríptic vaig pensar que eren ampolles de coca-cola pintades de groc i mai hauría dit que eren verges.

Una altre obra que també m'agrada molt, es la de l'habitació de Boltanski. Hem va transmetre molta agoixa i no m'hi sentía cómoda allà dintre.

F.Fellini

Federico Fellini es un cineasta Italiá que neix a Rímini el 20 de Gener de 1920.

CARRERA:

- Als 19 anys, marchá d'italia per anar a la conquesta de Roma. Allá, treballa de caricaturista en diaris satírics. Més tard, posá una botiga de caricature i alla coneixerá a en Roberto Rossellini.

Al 1943, es cassá amb l'actriu Giulietta Masina.

Al 1945, Fellini colaborá amb ell, fent el guió de la seva primera mitja pel.licula: Roma, cittá aperta (Roma, ciutat oberta).

Li agradaba molt el cómic i el seus dibujos preferits eres entre d'altres: Flaix Gordon, Félix en gato i el Mag Mandrà.

Al 1972 la revista Vogue, publicà una fotonovela de Fellini.

Marcello Mastroianni era el seu actor fetiche i apareix a moltes de les seves películes com per exemeple : Entrevista al 1987.

La carrera de Federico Fellini acabà un 31 d'Octubre de 1993.

PELÍCULES :

-Luces de variedades

- La dolce vita

- Amarcor

- i 8 1\2 entre d'altres.

Cindy Sherman

Neix el 19 de Gener de 1954. Es una fotógrafa Americana.

Thomas Hirschhorn

Neix a Bern el 16 de Maig de 1957. Es un artista Suïs.

Christian Boltanski

(Paris, 6 de setembre de 1944) Es un artista Francés, es fotógraf, escultor i cineasta. Es conegut principalment per les seves instal.lacions.

Annette Message

Arista Francesa. Parella de Boltanski. Es dona a conèixer als anys setanta.

SUPERLATIVE PRAXIS__ Oriol Vilanova

L'exposició de l'Oriol Vilanova hem va fer reflexionar una mica.

Per començar, al arribar el sentiment que em va preoduir l'exposició va ser una mica de decepció. Era una sala molt buida i vaig pensar: Aques home només ha recompilat els llibres del Guinnes World Record i s'ha quedat tan ample.

Cuan la Glòria va fer una introducció ho vaig entendre millor. I vaig reflexionar sobre l'estupidesa de l'ésser humà de ser millor que els demés i fer chorrades com posar-se 200 o nose cuantes samarretes i dir qe ha batut un nou record mundial.

La paraula que definiria per mi, l'exposició superlauve praxis, seria originalitat.

El nom de la Xerrada es curios y el nom l'exposició també ho es de curiosa.

El nom de la xerrada es : Meeting in LLANFAIRWLLGWYNGLLGOGERYCHWYRNDROWLLLLANYSILIOGOGOGOCH.

Aquest nom es el topònim d'una localitat gal.lesa amb el nom de domini a internet mes llarg del món. Es el tercer nom més llarg del món.

I el títol de l'exposició es: Superlative praxis

Superlative = Superlatiu, tot alló important sempre s'escriu amb supelatius.

Praxis en llati vol dir pràctica.

roba,ropa,klere,vêtements,kleidung & clothes.

Portada i contraportada pel fulletó de la expo del dia 6 de Maig.

Aparador Vinçon

La meva opinió sobre l'aparador de la botiga Vinçon es bona. Em va semblar molt original, diferent a tots els apadors. Son tots molt diferent. M'agrada pensar que cascún es un paissatge hi han personas i passa alguna acció. Imagineu..

Gina Tost

http://www.ginatost.com/

OPINIÓ PERSONAL PROPERAMENT

La millor web i la pitjor.

LA PITJOR WEB: http://www.havenworks.com/

Es una página web molt carregada, no entec la seva funció. La raó principal es perque no m'agrada el disseny. No he picat a cap enllaç perque em fa por que sigui un virus.


LA MILLOR WEB: http://www.apadis.org/

He vist moltes webs que m'han semblat interessants, com la de Joana Vasconcelos que vàrem veure l'atre dia a clase o per exemple la del Zara. Però la que relament m'agrada es la web de la Fundació APADIS. Es molt colorida i divertida. Pot ajudar molt a persones que necesitin informació sobre la discapacitat i fins i tot te musica. Veure la página web es molt entretingut.

Tavi Gevinson

En primer lloc vui dir que he arribat a escoltar d'aquesta nena de tan sols 13 anys, que es la nena mes influyent al món de la moda.
Em sembla una barbaritat. Per el que he pogut llegir, Tavi es famosa gràcies a una aparició al New York Times. Des de les hores més de 50.000 persones, visiten el seu blog " Estilo Roockie". Aqui us deixo l'enllaç, val la pena fer-li una ullada. http://www.thestylerookie.com/

Haig de reconèixer, per altre banda que també té molt mèrit arribar amb 13 anys on ha arribat, com ella diu: una "pequeña idiota de 13 años que se encontraba todos los días llevando chaquetas y sombreros muy incómodos".

Aquesta es Tavi:


Imatge agafada de: http://blogs.clarin.com/blogfiles/-quieres-ser-ms-wintour-/tavi.jpg

John Baldessari: Pura bellesa

BIOGRAFIA

John neix a California un 17 de Juny de 1931. Es fill de pare Austriac i mare Danesa. John es un artista conceptual.

OBRA QUE MÉS M'AGRADA

California Map Project (Mapa de California)
Serie de fotografíes on a cadascuna hi ha una letra de la paraula CALIFORNIA.

M'ha agradat molt la manera de fer les fotgrafíes i penso que te un procés molt difícil el fer totes aquestes fografíes i el resultat em sembla espectacular.

Rodney Graham: A través del bosc

BIOGRAFÍA

Rodney Graham neix a l'any 1949 a Canadá. Viu i treballa a Vancauver desde l'any 1970.
Va cursar Història de l'Art a la University of British Columbia. Les seves obres poden ser instalacions, fotografies, performances o escultures entre d'altres.

LA OBRA QUE MÉS M'HA AGRADAT

Reading machines for lenz. ( Máquina de lectura)
1993- paper, vidre, metracrilat i fusta.
Penso que es molt gran però es original i elegant. M'agrada molt llegir i penso que aquest aparell facilita la lectura i incita a llegir.

Els móns de Coraline

ARGUMENT

Caroline es una nena que s'acaba de mudar a una casa molt gran amb moltes portes i moltes finestres, encara que una d'elles no s'obre. La seva mare li dona la clau i al obrir-la veu un muro de toxanes que tapa l'entrada. Un dia surt a donar un tomb per els voltants de la casa i coneix al un veí, que li donara una nina igual que ella amb els ulls de botons. La nina estava a un bagul de la seva avia. La Coraline no es separa d'ella i la primera nit, veu uns ratolins que la porten a la porta i aquesta vegada si que hi ha un passadís per passar a "l'altre món", un món perfecte on els seus pares estan per ella, la mimen, li fan el menjar que ella vol i li compren tot el que ella vol. Encara que els personatges d'aquell món tenen botons per ulls. El temps va passant i tot aquell món es perfecte fins que els seus pares "bons" li diuen que si vol quedar-se ha de cosir-se els botons. Arrel d'aquest moment el món perfecte de la Coraline es torna un malson del que ja no pot despertar. Per tornar amb els seus pares ha de trobar les tres meravelles que simbolitzaven els ulls dels nens que tenien tancats els pares dolent. La Coraline els aconsegueix i el "món bo", ara dolent, desapareix.

OPINIÓ PERSONAL

Penso que la pel·lícula: Els mons de Coraline té un missatge "ocult" diguem. Depèn de l'edat que tinguis entendràs una cosa o una altre. Si ets petit no entendràs que hi ha dos mons, aquest paral.lelisme que fan, aquest dualisme del be i el mal. No tot lo bo es tan bo ni tot lo dolent es tant dolent.

Cartell de Sant Ponç

He escanejat les nous. A continuació amb el photoshop he aplicat un fons de color verd i a continuació he aplicat un pinzell d'història per aconseguir aquest efecte de ratlles grises.
He tingut una mica de problemes per el color de les lletres, perquè cap destacava amb el fons verd y les nous. Desprès de provar molts color, he pensat que el millor era aquest. A mes a mes simula una mica el color de la mel.

TURBINE GENERATION (Howard Mathew)

SURTO DE CASA A LES 7:50

DE CAMÍ A L'ESTACIÓ DESENRREDO ELS AURICULARS I MENJO CHICLET

PASO PER UN CAMÍ ASQUERÓS, PLE DE CAQUES DE GOS. SEMPRE VEIG A LES MATEIXES PERSONES, UN NOI I UNA NOIA AMB BARRET.

I FINALMENT ARRIBO AL MEU D'ESTÍ , L' ESTACIÓ DE GRAN-CENTRE.

Enrrecordar-me d'algú per una peça de roba.

Acció a la guarderia

EL NOSTRE PROJECTE

L'Aida, la Lorena, la Alba i jo, havíem pensat fer al terra de la guardería, una mena de passeig de les estrelles de Hollywood. Fer estrelles pintades y sucar les nostres mans en pintura i , a continuació, quan la pintura estigués seca, fer que els nens pintessin amb un color que contrastés amb el de la nostra pintura , les seves mans.

També teníem un altre que era pintar fades per tots els amagatalls de la guarderia.

Finalment cap dels dos projectes váren ser escollits. Vem realitzar el dels altres companys.

LA MEVA OPINIÓ

Més que la meva opinió, vull expressar l'experiéncia de treballar amb nens tan petits.

Personalment em va agradar molt treballar amb ells. Són bastant receptius y tot el que fan els sorprén. M'´ho vaig passar molt bé y van sortir unes fotos molt boniques. Una de les que més m'agrada es aquesta:

Espero tornar a repetir l'experiència o si més no, anar a la guarderia nova que es construeixi.

Tim Burton

Tim Burton es un escriptor, artista plàstic i dubixant. Va començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981)tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.

La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.

La seva filmografia:

• Alice in Wonderland (2010)
• Sweeney Todd (2007)
• Bones (2006)
• La núvia cadàver 2005
• Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
• Big Fish (2003)
• El planeta dels simis (2001)
• Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
• Mars Attacks! (1996)
• James i el préssec gegant (1996) (productor)
• Ed Wood (1994)
• Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
• Batman returns (1992)
• Edward Scissorhands (1990)
• Batman (1989)
• Beetlejuice (1988)
• La gran aventura de Pee Wee (1985)
• Frankenweenie (1984)
• Vincent (curt Animat) (1982)

INFORMACIO AGAFADA DE: [ http://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_Burton]

Que es art segons els meus pares

He preguntat als meus pares que, que era l'art per a ells.
La meva mare ha respós que per ella art es tot el que fa ella artesanalment, com aquest cuadro.
Per una altra banda també estaba confosa perque diu que ella a casa no té art, té objectes artistics, tot en general.

PD: El meu pare a la pregunta de: Que es el arte para ti? M'ha respós que era morir-se de fred.

trailer___ DESTINO: Woodstock

Aquí podeu veure el trailer de la pel.licula en Español, encara que nosaltres la vàrem veure en Anglés subtitulada en Español.


http://www.youtube.com/watch?v=7z3XmQX2iwo&feature=related

Probes fotomuntatge Poe

El que em transmet l'Edgar Allan Poe es terror, suspens. Em recorda a la mort y a l'amor tan profund que sentía per la seva estimada.

CARTOGRAFIES DEL NO- LLOC

Comissariat de Laura Plana Gracia

Sobre l’exposició crec que va ser una mica estressant. Hi havia masses coses per veure a l’hora.

L’obra que em va semblar mes interessant va ser la dels països. Del mes ric al mes pobre y del mes feliç al que menys. Em va semblar interessant saber que no fa falta ser un país molt ric perquè les persones siguin felices.
També em va agradar molt el del vídeo en el que sortien les imatges de llocs per on la persona passava cada dia.


Artistes:

Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud i Katarina Matiasek y Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní).

Webs d’interès que he visitat:

http://cartographies-of-non-place.blogspot.com/
http://www.lauraplanagracia.blogspot.com/
http://www.rotorrr.org/

ÍMBRIC_____ ( 29.9.09 )

PEP DURAN es escenògraf i escultor. Podem trobar algunes de les seves exposicions al MACBA, Fundació Miró o al Fons d’Art de la Generalitat al Museu de Granollers, entre d’altres.

L’exposició d’ ÍMBRIC, es una instal·lació exposada al Museu de Cardedeu. Especialment feta a mida per aquest espai. Feta a mida. D’instal·lació consisteix en una sèrie de macrocolaixos y emmarcar-los. El que va fet Pep Duran es anar per els containers de Barcelona a buscar trossos de parquet vell, que la gent no volia, Per ell son un tros de vida d’ algú.
Amb les seves obres transmet una al·legoria visual, el primer que set passi per la ment, es vàlid.

La paraula Ímbric vol dir posar coses costat al costat d’altres, sobreposar-les.

Se l’acostuma a definir con a artista contemporani, de la nostra època. Una de les frases que va dir ell, en exposar la seva instal·lació va ser: l’art, no pretén donar respostes, pretén fer preguntes.

Pep Duran ÍMBRIC (29.10.09)

Fotomuntatge Poe

Avanç d’escriure les idees al blog, les he anat escrivint en una llibreta, ja que tenia idees molt sovint i era una mica embolicat fer una nova entrada entre mig d’altres treballs. Prefereixo explicar tot el procediment i totes les meves idees en una sola entrada.

Primer vaig veure alguns dels poemes d’en Poe y després vaig buscar imatges per posar-li cara a aquell home tan estrany.
Els seus poemes, vídeos i demés em feien sentir, en certs moments, por, suspens, etc.
En el meu fotomuntatge m’agradaria transmetre el que sento.
He pensat de pintar-me unes llàgrimes de color negre y la meva idea es que el lloc sigui “tètric”. Un bosc o al costat d’un llac o d’un riu (que son els noms de dos dels seus poemes) també podria veure’s la lluna com cita al poema: El durmiente.
He pensat que podria aconseguir roses seques y utilitzar-les per alguna cosa.

Una de les altres idees es centrar-me en aquest fragment del poema:

El valle de la inquietud.

Una vez sonrió un silencioso valle donde nadie habitaba; se habían ido las guerras, confiando a las estrellas de suaves ojos cada noche, desde sus azules torres, la vigilancia sobre las flores, en medio de las cuales todo el día la roja luz del sol descansaba perezosa.

Podria pintar-me la cara amb les llàgrimes representant una mica que per allà havia passat una guerra. L’escenari podria ser un camp de flors de colors vius y un cel molt molt blau, amb un sol radiant.


- He fet dibuixos, però no tinc escàner. Properament em buscaré la vida i podré penjar-les!

El diari d'un homosapiens

STORYBOARD

FOTOGRAFIES