viernes, 26 de marzo de 2010
Aparador Vinçon
La meva opinió sobre l'aparador de la botiga Vinçon es bona. Em va semblar molt original, diferent a tots els apadors. Son tots molt diferent. M'agrada pensar que cascún es un paissatge hi han personas i passa alguna acció. Imagineu..
martes, 23 de marzo de 2010
lunes, 22 de marzo de 2010
La millor web i la pitjor.
LA PITJOR WEB: http://www.havenworks.com/
Es una página web molt carregada, no entec la seva funció. La raó principal es perque no m'agrada el disseny. No he picat a cap enllaç perque em fa por que sigui un virus.
LA MILLOR WEB: http://www.apadis.org/
He vist moltes webs que m'han semblat interessants, com la de Joana Vasconcelos que vàrem veure l'atre dia a clase o per exemple la del Zara. Però la que relament m'agrada es la web de la Fundació APADIS. Es molt colorida i divertida. Pot ajudar molt a persones que necesitin informació sobre la discapacitat i fins i tot te musica. Veure la página web es molt entretingut.
Es una página web molt carregada, no entec la seva funció. La raó principal es perque no m'agrada el disseny. No he picat a cap enllaç perque em fa por que sigui un virus.
LA MILLOR WEB: http://www.apadis.org/
He vist moltes webs que m'han semblat interessants, com la de Joana Vasconcelos que vàrem veure l'atre dia a clase o per exemple la del Zara. Però la que relament m'agrada es la web de la Fundació APADIS. Es molt colorida i divertida. Pot ajudar molt a persones que necesitin informació sobre la discapacitat i fins i tot te musica. Veure la página web es molt entretingut.
Tavi Gevinson
En primer lloc vui dir que he arribat a escoltar d'aquesta nena de tan sols 13 anys, que es la nena mes influyent al món de la moda.
Em sembla una barbaritat. Per el que he pogut llegir, Tavi es famosa gràcies a una aparició al New York Times. Des de les hores més de 50.000 persones, visiten el seu blog " Estilo Roockie". Aqui us deixo l'enllaç, val la pena fer-li una ullada. http://www.thestylerookie.com/
Haig de reconèixer, per altre banda que també té molt mèrit arribar amb 13 anys on ha arribat, com ella diu: una "pequeña idiota de 13 años que se encontraba todos los días llevando chaquetas y sombreros muy incómodos".
Aquesta es Tavi:
Imatge agafada de: http://blogs.clarin.com/blogfiles/-quieres-ser-ms-wintour-/tavi.jpg
Em sembla una barbaritat. Per el que he pogut llegir, Tavi es famosa gràcies a una aparició al New York Times. Des de les hores més de 50.000 persones, visiten el seu blog " Estilo Roockie". Aqui us deixo l'enllaç, val la pena fer-li una ullada. http://www.thestylerookie.com/
Haig de reconèixer, per altre banda que també té molt mèrit arribar amb 13 anys on ha arribat, com ella diu: una "pequeña idiota de 13 años que se encontraba todos los días llevando chaquetas y sombreros muy incómodos".
Aquesta es Tavi:
Imatge agafada de: http://blogs.clarin.com/blogfiles/-quieres-ser-ms-wintour-/tavi.jpg
John Baldessari: Pura bellesa
BIOGRAFIA
John neix a California un 17 de Juny de 1931. Es fill de pare Austriac i mare Danesa. John es un artista conceptual.
OBRA QUE MÉS M'AGRADA
California Map Project (Mapa de California)
Serie de fotografíes on a cadascuna hi ha una letra de la paraula CALIFORNIA.
M'ha agradat molt la manera de fer les fotgrafíes i penso que te un procés molt difícil el fer totes aquestes fografíes i el resultat em sembla espectacular.
John neix a California un 17 de Juny de 1931. Es fill de pare Austriac i mare Danesa. John es un artista conceptual.
OBRA QUE MÉS M'AGRADA
California Map Project (Mapa de California)
Serie de fotografíes on a cadascuna hi ha una letra de la paraula CALIFORNIA.
M'ha agradat molt la manera de fer les fotgrafíes i penso que te un procés molt difícil el fer totes aquestes fografíes i el resultat em sembla espectacular.
Rodney Graham: A través del bosc
BIOGRAFÍA
Rodney Graham neix a l'any 1949 a Canadá. Viu i treballa a Vancauver desde l'any 1970.
Va cursar Història de l'Art a la University of British Columbia. Les seves obres poden ser instalacions, fotografies, performances o escultures entre d'altres.
LA OBRA QUE MÉS M'HA AGRADAT
Reading machines for lenz. ( Máquina de lectura)
1993- paper, vidre, metracrilat i fusta.
Penso que es molt gran però es original i elegant. M'agrada molt llegir i penso que aquest aparell facilita la lectura i incita a llegir.
Rodney Graham neix a l'any 1949 a Canadá. Viu i treballa a Vancauver desde l'any 1970.
Va cursar Història de l'Art a la University of British Columbia. Les seves obres poden ser instalacions, fotografies, performances o escultures entre d'altres.
LA OBRA QUE MÉS M'HA AGRADAT
Reading machines for lenz. ( Máquina de lectura)
1993- paper, vidre, metracrilat i fusta.
Penso que es molt gran però es original i elegant. M'agrada molt llegir i penso que aquest aparell facilita la lectura i incita a llegir.
Els móns de Coraline
ARGUMENT
Caroline es una nena que s'acaba de mudar a una casa molt gran amb moltes portes i moltes finestres, encara que una d'elles no s'obre. La seva mare li dona la clau i al obrir-la veu un muro de toxanes que tapa l'entrada. Un dia surt a donar un tomb per els voltants de la casa i coneix al un veí, que li donara una nina igual que ella amb els ulls de botons. La nina estava a un bagul de la seva avia. La Coraline no es separa d'ella i la primera nit, veu uns ratolins que la porten a la porta i aquesta vegada si que hi ha un passadís per passar a "l'altre món", un món perfecte on els seus pares estan per ella, la mimen, li fan el menjar que ella vol i li compren tot el que ella vol. Encara que els personatges d'aquell món tenen botons per ulls. El temps va passant i tot aquell món es perfecte fins que els seus pares "bons" li diuen que si vol quedar-se ha de cosir-se els botons. Arrel d'aquest moment el món perfecte de la Coraline es torna un malson del que ja no pot despertar. Per tornar amb els seus pares ha de trobar les tres meravelles que simbolitzaven els ulls dels nens que tenien tancats els pares dolent. La Coraline els aconsegueix i el "món bo", ara dolent, desapareix.
OPINIÓ PERSONAL
Penso que la pel·lícula: Els mons de Coraline té un missatge "ocult" diguem. Depèn de l'edat que tinguis entendràs una cosa o una altre. Si ets petit no entendràs que hi ha dos mons, aquest paral.lelisme que fan, aquest dualisme del be i el mal. No tot lo bo es tan bo ni tot lo dolent es tant dolent.
Caroline es una nena que s'acaba de mudar a una casa molt gran amb moltes portes i moltes finestres, encara que una d'elles no s'obre. La seva mare li dona la clau i al obrir-la veu un muro de toxanes que tapa l'entrada. Un dia surt a donar un tomb per els voltants de la casa i coneix al un veí, que li donara una nina igual que ella amb els ulls de botons. La nina estava a un bagul de la seva avia. La Coraline no es separa d'ella i la primera nit, veu uns ratolins que la porten a la porta i aquesta vegada si que hi ha un passadís per passar a "l'altre món", un món perfecte on els seus pares estan per ella, la mimen, li fan el menjar que ella vol i li compren tot el que ella vol. Encara que els personatges d'aquell món tenen botons per ulls. El temps va passant i tot aquell món es perfecte fins que els seus pares "bons" li diuen que si vol quedar-se ha de cosir-se els botons. Arrel d'aquest moment el món perfecte de la Coraline es torna un malson del que ja no pot despertar. Per tornar amb els seus pares ha de trobar les tres meravelles que simbolitzaven els ulls dels nens que tenien tancats els pares dolent. La Coraline els aconsegueix i el "món bo", ara dolent, desapareix.
OPINIÓ PERSONAL
Penso que la pel·lícula: Els mons de Coraline té un missatge "ocult" diguem. Depèn de l'edat que tinguis entendràs una cosa o una altre. Si ets petit no entendràs que hi ha dos mons, aquest paral.lelisme que fan, aquest dualisme del be i el mal. No tot lo bo es tan bo ni tot lo dolent es tant dolent.
Cartell de Sant Ponç
He escanejat les nous. A continuació amb el photoshop he aplicat un fons de color verd i a continuació he aplicat un pinzell d'història per aconseguir aquest efecte de ratlles grises.
He tingut una mica de problemes per el color de les lletres, perquè cap destacava amb el fons verd y les nous. Desprès de provar molts color, he pensat que el millor era aquest. A mes a mes simula una mica el color de la mel.
lunes, 1 de marzo de 2010
TURBINE GENERATION (Howard Mathew)
SURTO DE CASA A LES 7:50
DE CAMÍ A L'ESTACIÓ DESENRREDO ELS AURICULARS I MENJO CHICLET
PASO PER UN CAMÍ ASQUERÓS, PLE DE CAQUES DE GOS. SEMPRE VEIG A LES MATEIXES PERSONES, UN NOI I UNA NOIA AMB BARRET.
I FINALMENT ARRIBO AL MEU D'ESTÍ , L' ESTACIÓ DE GRAN-CENTRE.
Acció a la guarderia
EL NOSTRE PROJECTE
L'Aida, la Lorena, la Alba i jo, havíem pensat fer al terra de la guardería, una mena de passeig de les estrelles de Hollywood. Fer estrelles pintades y sucar les nostres mans en pintura i , a continuació, quan la pintura estigués seca, fer que els nens pintessin amb un color que contrastés amb el de la nostra pintura , les seves mans.
També teníem un altre que era pintar fades per tots els amagatalls de la guarderia.
Finalment cap dels dos projectes váren ser escollits. Vem realitzar el dels altres companys.
LA MEVA OPINIÓ
Més que la meva opinió, vull expressar l'experiéncia de treballar amb nens tan petits.
Personalment em va agradar molt treballar amb ells. Són bastant receptius y tot el que fan els sorprén. M'´ho vaig passar molt bé y van sortir unes fotos molt boniques. Una de les que més m'agrada es aquesta:
Espero tornar a repetir l'experiència o si més no, anar a la guarderia nova que es construeixi.
lunes, 30 de noviembre de 2009
Tim Burton
Tim Burton es un escriptor, artista plàstic i dubixant. Va començant la seva carrera a la factoria Disney, on va participar en la pel·lícula Tod i Toby (1981)tot i que a la pel·lícula no hi van afegir cap dels seus dibuixos.
La seva primera pel·lícula com a director va ser Vincent, on feia servir la tècnica de quadre per quadre (stop-motion). Els diàlegs estaven escrits en vers, tot fent un clar homenatge a Edgar Allan Poe. L'argument gira al voltant d'un nen que, com Burton, idolatra al seu idol de la pantalla, des de la seva infancia, Vincent Price.
La seva filmografia:
- Alice in Wonderland (2010)
- Sweeney Todd (2007)
- Bones (2006)
- La núvia cadàver 2005
- Charlie i la fàbrica de xocolata (2005)
- Big Fish (2003)
- El planeta dels simis (2001)
- Sleepy Hollow: la llegenda del genet sense cap (1999)
- Mars Attacks! (1996)
- James i el préssec gegant (1996) (productor)
- Ed Wood (1994)
- Malson abans de Nadal (1993)(productor i director d'art)
- Batman returns (1992)
- Edward Scissorhands (1990)
- Batman (1989)
- Beetlejuice (1988)
- La gran aventura de Pee Wee (1985)
- Frankenweenie (1984)
- Vincent (curt Animat) (1982)
jueves, 26 de noviembre de 2009
Que es art segons els meus pares
He preguntat als meus pares que, que era l'art per a ells.
La meva mare ha respós que per ella art es tot el que fa ella artesanalment, com aquest cuadro.
Per una altra banda també estaba confosa perque diu que ella a casa no té art, té objectes artistics, tot en general.
PD: El meu pare a la pregunta de: Que es el arte para ti? M'ha respós que era morir-se de fred.
La meva mare ha respós que per ella art es tot el que fa ella artesanalment, com aquest cuadro.
Per una altra banda també estaba confosa perque diu que ella a casa no té art, té objectes artistics, tot en general.
PD: El meu pare a la pregunta de: Que es el arte para ti? M'ha respós que era morir-se de fred.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
trailer___ DESTINO: Woodstock
Aquí podeu veure el trailer de la pel.licula en Español, encara que nosaltres la vàrem veure en Anglés subtitulada en Español.
http://www.youtube.com/watch?v=7z3XmQX2iwo&feature=related
jueves, 12 de noviembre de 2009
domingo, 8 de noviembre de 2009
CARTOGRAFIES DEL NO- LLOC
Comissariat de Laura Plana Gracia
Sobre l’exposició crec que va ser una mica estressant. Hi havia masses coses per veure a l’hora.
L’obra que em va semblar mes interessant va ser la dels països. Del mes ric al mes pobre y del mes feliç al que menys. Em va semblar interessant saber que no fa falta ser un país molt ric perquè les persones siguin felices.
També em va agradar molt el del vídeo en el que sortien les imatges de llocs per on la persona passava cada dia.
Artistes:
Sobre l’exposició crec que va ser una mica estressant. Hi havia masses coses per veure a l’hora.
L’obra que em va semblar mes interessant va ser la dels països. Del mes ric al mes pobre y del mes feliç al que menys. Em va semblar interessant saber que no fa falta ser un país molt ric perquè les persones siguin felices.
També em va agradar molt el del vídeo en el que sortien les imatges de llocs per on la persona passava cada dia.
Artistes:
Miquel Garcia, Daniel Jacoby, Tjasa Kancler, Perla Montelongo, Robin Rimbaud i Katarina Matiasek y Rotorrr (Vahida Ramujkic i Laia Sadurní).
Webs d’interès que he visitat:
http://cartographies-of-non-place.blogspot.com/
http://www.lauraplanagracia.blogspot.com/
http://www.rotorrr.org/
lunes, 2 de noviembre de 2009
ÍMBRIC_____ ( 29.9.09 )
PEP DURAN es escenògraf i escultor. Podem trobar algunes de les seves exposicions al MACBA, Fundació Miró o al Fons d’Art de la Generalitat al Museu de Granollers, entre d’altres.
L’exposició d’ ÍMBRIC, es una instal·lació exposada al Museu de Cardedeu. Especialment feta a mida per aquest espai. Feta a mida. D’instal·lació consisteix en una sèrie de macrocolaixos y emmarcar-los. El que va fet Pep Duran es anar per els containers de Barcelona a buscar trossos de parquet vell, que la gent no volia, Per ell son un tros de vida d’ algú.
Amb les seves obres transmet una al·legoria visual, el primer que set passi per la ment, es vàlid.
La paraula Ímbric vol dir posar coses costat al costat d’altres, sobreposar-les.
Se l’acostuma a definir con a artista contemporani, de la nostra època. Una de les frases que va dir ell, en exposar la seva instal·lació va ser: l’art, no pretén donar respostes, pretén fer preguntes.
L’exposició d’ ÍMBRIC, es una instal·lació exposada al Museu de Cardedeu. Especialment feta a mida per aquest espai. Feta a mida. D’instal·lació consisteix en una sèrie de macrocolaixos y emmarcar-los. El que va fet Pep Duran es anar per els containers de Barcelona a buscar trossos de parquet vell, que la gent no volia, Per ell son un tros de vida d’ algú.
Amb les seves obres transmet una al·legoria visual, el primer que set passi per la ment, es vàlid.
La paraula Ímbric vol dir posar coses costat al costat d’altres, sobreposar-les.
Se l’acostuma a definir con a artista contemporani, de la nostra època. Una de les frases que va dir ell, en exposar la seva instal·lació va ser: l’art, no pretén donar respostes, pretén fer preguntes.
martes, 20 de octubre de 2009
Fotomuntatge Poe
Avanç d’escriure les idees al blog, les he anat escrivint en una llibreta, ja que tenia idees molt sovint i era una mica embolicat fer una nova entrada entre mig d’altres treballs. Prefereixo explicar tot el procediment i totes les meves idees en una sola entrada.
Primer vaig veure alguns dels poemes d’en Poe y després vaig buscar imatges per posar-li cara a aquell home tan estrany.
Els seus poemes, vídeos i demés em feien sentir, en certs moments, por, suspens, etc.
En el meu fotomuntatge m’agradaria transmetre el que sento.
He pensat de pintar-me unes llàgrimes de color negre y la meva idea es que el lloc sigui “tètric”. Un bosc o al costat d’un llac o d’un riu (que son els noms de dos dels seus poemes) també podria veure’s la lluna com cita al poema: El durmiente.
He pensat que podria aconseguir roses seques y utilitzar-les per alguna cosa.
Una de les altres idees es centrar-me en aquest fragment del poema:
Primer vaig veure alguns dels poemes d’en Poe y després vaig buscar imatges per posar-li cara a aquell home tan estrany.
Els seus poemes, vídeos i demés em feien sentir, en certs moments, por, suspens, etc.
En el meu fotomuntatge m’agradaria transmetre el que sento.
He pensat de pintar-me unes llàgrimes de color negre y la meva idea es que el lloc sigui “tètric”. Un bosc o al costat d’un llac o d’un riu (que son els noms de dos dels seus poemes) també podria veure’s la lluna com cita al poema: El durmiente.
He pensat que podria aconseguir roses seques y utilitzar-les per alguna cosa.
Una de les altres idees es centrar-me en aquest fragment del poema:
El valle de la inquietud.
Una vez sonrió un silencioso valle donde nadie habitaba; se habían ido las guerras, confiando a las estrellas de suaves ojos cada noche, desde sus azules torres, la vigilancia sobre las flores, en medio de las cuales todo el día la roja luz del sol descansaba perezosa.
Podria pintar-me la cara amb les llàgrimes representant una mica que per allà havia passat una guerra. L’escenari podria ser un camp de flors de colors vius y un cel molt molt blau, amb un sol radiant.
- He fet dibuixos, però no tinc escàner. Properament em buscaré la vida i podré penjar-les!
sábado, 17 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
