CONCLUSIÓ FINAL. IN PROCESS

→ Crec que aquest treball ha estat molt bé. Hem aprés moltes coses com entre d’altres que el companyerisme es molt important en un treball en grup. També que sempre hi ha algú més motivat que un altre i que té mes ganes de fer el treball. També hem aprés que no podem quedar-nos bloquejats i hem d’evolucionar. A la primer idea várem partir el primer bloqueix i quan pensávem que no podíem avançar més, s’ens va encendre la llum i várem continuar evolucionant.Eres idees que ens motivaven i ens donáven ganes de continuar.
Personalment, el nostre treball ens ha fet apendre moltes coses i ens ha estat molt productiu. Al pricipi teníem moltes idees indivuduals pero més endevant ens várem ajuntar. Les idees eres una bestiessa, molt fantasioses i gairebé impossibles. Potser no ho eren tant, peró a nosaltres ens ho semblava. Quan ens várem ajuntar, entre nosaltres sorgíren debats, diferents opinion, etc. A partir d’aqui vem començar a treballar.
De sobte, teníem una idea molt motivadora , ens encantava, teníem ganes d’escriure-la, d’explicar-lam d’exposar-la... erem somiadores en vers l’art. De cop i volta algunapetita frase ens desmotivava, perdíem les ganes, ja no ens semblava bé la idea. A alguns membres del grup, no els hi agradava molt la idea, així que várem deicidir fer una idea diferent que li agrades a tots els membre del grup.
Un dia després del nostre bloqueix vem tenia la idea!
Era més fácil de realitzar, el títol: IN PROCESS. Bé, la inistència de les Annes en evolucionar , en no blquejar-nos, va donar efecte. La idea de procés era bona... I quin millor projecte que l’evolució de la sala d’art?
Com podíem reflexar-ho? La própia paraula ens ho va dir. Reflexar-ho/reflexe. Relfexes de miralls, milers d’idees van endinsar-se al nostre cap. Necessitávem un mirall, una camara de fotos, un plóter i una paret.Ens habém d’empapar d’idees. Ens van dir que miréssim a Pistoletto. Ens va agradar i ens va donar molt bones idees. Finalment el projecte va ser semblant al de Pistoletto.
Posaríem un mirall a la pared i a continuació moltes fotografíes del reflexe de cada dia de la sala.
Penso que mai oblidarem que nosaltre vem exposar a la sala d’art de Granollers i molt menys que várem editar un llibre.